Fongs en arxius: un risc per al fons i per a les persones
Els fongs en un arxiu no són només una taca. Poden debilitar paper, marcar enquadernacions, dispersar espores i afectar el personal que manipula la documentació. El primer pas és determinar si el focus és actiu, quin abast té i quina causa ambiental l'ha afavorit.
Senyals que cal revisar
- Olor d'humitat o terra en sales tancades.
- Taques blanques, verdes, grises o fosques en caixes, prestatgeries o documents.
- Pols persistent que reapareix després de neteges ordinàries.
- Historial de filtracions, condensació o climatització irregular.
Protocol de sanejament
El tractament pot combinar sectorització, protecció del personal, aspiració HEPA, desinfecció controlada i recomanacions ambientals. No tots els materials poden tractar-se igual, i per això evitem solucions agressives sense diagnosi.
- Avaluació del focus i dels materials afectats.
- Retirada controlada de pols i espores quan cal.
- Desinfecció ambiental o dirigida segons el risc.
- Recomanacions de ventilació, humitat i manteniment.
Prevenció perquè el problema no torni
Un fong torna si torna la causa: humitat elevada, poca circulació d'aire, pols, materials contaminats o punts freds. Per això l'informe final inclou mesures preventives i proposta de seguiment.
Servei relacionat
Aquest treball forma part del servei de conservació de patrimoni documental i pot complementar-se amb neteja HEPA per a arxius.
Guia ampliada
Consulta també l'article sobre conservació de patrimoni documental, fongs i plagues en arxius.
Criteri de conservació preventiva
En patrimoni documental no treballem amb receptes tancades. Abans de qualsevol actuació revisem la causa probable, la sensibilitat del material, l'ocupació del centre, la ventilació, la humitat, la presència de pols i la possibilitat que el problema torni si no es corregeixen les condicions d'origen.
Aquest enfocament redueix intervencions innecessàries i ajuda que l'actuació sigui defensable davant direcció, administració, personal tècnic o responsables de prevenció. També facilita prioritzar zones quan l'arxiu ha de continuar funcionant durant el tractament.
- Diagnosi abans de producte.
- Intervenció per fases quan hi ha activitat al centre.
- Compatibilitat amb documentació, mobiliari i persones usuàries.
- Seguiment per confirmar estabilitat posterior.
Què entreguem en finalitzar
El treball no acaba amb l'aplicació tècnica. Deixem constància del que s'ha fet, de les zones revisades i de les recomanacions necessàries per mantenir el fons en millors condicions. Aquesta traçabilitat és especialment important en arxius públics, biblioteques, museus, universitats i centres amb auditories internes o obligacions documentals.
Com preparar la intervenció
Per guanyar precisió, convé reunir informació bàsica abans de la visita: historial d'humitats, plànols o distribució de sales, zones amb més olor, fotografies d'indicis, canvis recents de climatització, entrada de fons externs i restriccions d'accés. Amb aquesta informació podem ajustar millor l'abast, el calendari i les mesures de protecció.
- Identificar sales, compactes o prestatgeries amb més incidència.
- Evitar moure documentació afectada sense criteri tècnic.
- Separar, si és possible, material clarament sospitós.
- Coordinar horaris amb personal d'arxiu, neteja, manteniment i prevenció.